Trasllat privat de l'aeroport d'Alacant a Guardamar del Segura

La pineda de les dunes es va plantar fa més d'un segle. A finals del segle XIX la sorra avançava sobre les hortes i les cases, i les dunes es movien fins a vuit metres l'any. El 1897 es va aprovar el projecte de fixació de les dunes, i les obres les va dirigir l'enginyer de forests Francisco Mira i Botella. Des del 1900 fins a la dècada del 1930, a la sorra s'hi van plantar més de 600 000 pins, palmeres i eucaliptus. Ara el bosc ocupa 800 hectàrees, i pel parc d'Alfons XIII passa una ruta circular de 6,5 km. Cada any, el 31 de gener, veïns i escolars hi planten arbres nous a la Festa de l'Arbre, que es va fer per primera vegada el 1904.

Una ràpita islàmica del segle X entre les dunes. La ràpita és al parc d'Alfons XIII, a un quilòmetre de la desembocadura del Segura. El 1897, quan es plantava el bosc, Francisco Mira hi va trobar una làpida amb una inscripció àrab que diu que la mesquita es va acabar el 944. Les excavacions sistemàtiques no van començar fins al desembre del 1984. Al jaciment es veuen 23 cel·les d'oració, la mesquita i dos carrers entre les construccions. Al costat hi ha el jaciment de la Fonteta, una ciutat portuària fenícia dels segles VIII-VI aC.

La visita "Memoria de Arena", del castell al jaciment. El grup es troba al castell de Guardamar, travessa el parc d'Alfons XIII i acaba la passejada a la ràpita i la Fonteta. La ruta, d'uns 1,5 km, dura unes dues hores. L'entrada costa 5 €, i per als joves de 8 a 18 anys, els estudiants de fins a 25 anys i els jubilats, 4 €. Els infants de menys de 8 anys hi van gratis. Les entrades es venen els dies feiners a la Casa de Cultura i en línia.

La ciutat es va reconstruir després dels terratrèmols del 1829. L'antiga Guardamar era dalt d'un turó, dins de les muralles de la fortalesa, i la ciutat cristiana s'hi va fundar el 1271. Els terratrèmols del 1829 van destruir gairebé del tot la fortalesa i la ciutat, i amb les seves pedres els veïns van construir la nova Guardamar al lloc actual. La sala etnogràfica del Museu Arqueològic, al carrer de Colón, 60, explica el nou traçat dels carrers i la plantació del bosc. Al museu també s'exposa una còpia de la Dama de Guardamar, un bust ibèric del segle IV aC trobat el 1987 a l'excavació del Cabezo Lucero.

11 km de platges i cinc banderes blaves. Al nord de la desembocadura del Segura hi ha la platja verge i nudista dels Tossals, de 1 661 m. Al sud del riu, set platges s'estenen gairebé 9 km, des dels Vivers fins a les Ortigues. La platja urbana del Centre, de 427 m, va al llarg del passeig amb restaurants, i a la platja de la Roqueta hi ha accessos per a persones amb mobilitat reduïda. Ara oneja la bandera blava en sis platges: les platges del Camp i de les Ortigues en comparteixen una. A l'agost l'aigua arriba de mitjana als 26 °C, i a l'hivern rarament baixa dels 18 °C, per això s'hi veuen banyistes també fora de temporada.

Llagostins i nyores a la setmana gastronòmica de juny. La primera quinzena de juny, els restaurants de Guardamar celebren la Setmana Gastronòmica de la Nyora i el Llagostí, que es fa cada any des del 2005. Aquesta setmana els cuiners preparen plats amb llagostins locals i amb nyora, el pebrot sec amb què aquí s'adoba l'arròs. Al port Marina de las Dunas, a la desembocadura del Segura i a 2 km del centre, hi ha una subhasta de peix oberta, i qualsevol hi pot comprar peix i llagostins frescos. A la mateixa desembocadura, que aquí anomenen la Gola, els aficionats als ocells observen espècies aquàtiques i migratòries.